Molt cremat...

Osti, jo tenia un blog. Que dura que es la vida. Una vida tant "regalada" com la meva (em consta que hi ha gent molt pitjor) que aparentment tot és tant senzill, una parella puta mare, dos nenes sang de la meva sang, una hipoteca relatívament tova,un melanoma aparentment superat, a mi feina no me' n falta ( a la meva dona si, peró anem fent...), i amb les hores que li arribo a dedicar al ordinador, no trovo mai un foradet pel blog. Be, ja hi tornem a ser.
Estic cremat, les mevas filles no em deixan viure, quan no és una és l' altre, no respecten res ni a ningú, sel's enrefot el que els hi diguis, sempre han de dir elles l' última paraula. Psicòleg cap aquí, psicòleg cap allà, peró res, que no hi ha cap problema, que no trova el seu espai, i que ja madurarà quan ella vulguí, peró mentre, els estudis van com van, i soposo que no ens podem queixar, donades les circunstancies. La seva professora es nega a posar-le a reforç tot hi que va justeta, al.legan que no li fa falta, peró n'hi ha que van mes sobrats que ella, i tot el curs a reforç !!! és la vida, com diu el Paulo Coelho (que malgrat totes les critiques que ha rebut per fer llibres de autoajuda encoberts, hi processo una gran admiració) If you understand life, you must be misinformed - Si entiendes la vida,debes estar mal informado.
Be, seguirem resistint aquesta lluita, a veure on ens porta...
Salut!!!